Sobre mí i la meva relació amb l'E.F. escolar
Em dic Martina Vilas Ferrer i tinc 20 anys. Visc i soc de Barcelona, Les Corts, un barri de classe mitja amb gran varietat de tipus d'escola. Jo vaig anar al col·legi Duran i Bas, el qual és de titularitat pública i, en la meva etapa escolar, encara no hi havia gaires metodologies innovadores i competencials. Així doncs, era una escola normal, amb mestres i formes de fer bastant tradicionals.
L'Educació Física, tant per mi com per molts infants, suposava la millor assignatura de totes. Tot i no tenir gaires records de què feiem, recordo alguns aspectes: gairebé sempre féiem activitat física, no recordo cap classe teòrica. Teniem un traster ple de materials (pilotes, gomes, cordes...) els quals utilitzàvem quasi cada dia. Recordo fer moltes activitats relacionades amb diferents esports; també féiem moltes gimcanes i circuits. També vam treballar la piràmide de l'alimentació i aspectes relacionats amb la salut. Algun any, també, vam fer una cursa d'orientació o una sortida a la muntanya.
L'E.F. de la secundària es mantenia per una línia similar a la de la primària, ja que els continguts de l'assignatura eren els mateixos: esports i salut. No obstant, els continguts didàctics eren molt més explícits i enfocats a què l'alumnat adquirís el coneixement i pogués plasmar-lo als exàmens. A més a més, féiem classes teòriques i les activitats eren menys dinàmiques.
Aleshores jo no pensava que hi hagués cap
objectiu/contingut didàctic en l'E.F. més enllà que exercitar el cos, aprendre els esports i mantenir-nos actius. No obstant, ara que estic treballant tot el que hi
ha al darrere de les programacions i les activitats, he vist que aquesta
assignatura és molt més rellevant i necessària a l'etapa escolar del què pensava.
Aquí deixo l'entrega de la meva experiència: Les meves vivències amb l'E.F.
